Fondadora de la Chambra d’Òc e arma del prèmi Ostana, es estada una de las figuras mai importantas de l’occitanisme contemporanèu.
La militanta e animatritz culturala Ines Cavalcanti, una de las figuras màgers de l’occitanisme de las Valadas, nos quitèt dins la nuèch de dijòus a divendres a 75 ans.
Nascuda a Elva (Val Maira) en 1951, foguèt una de las primièras femnas a engatjar sa vida entièrament al servici de la lenga e de la cultura occitanas. Occitanofòna de naissença, foguèt marcada tros ans 1970 per son rescontre amb Francés Fontan, que li transmetèt una vision panoccitana e internacionalista del fach occitan.
Après aver militat dins lo Movement Autonomista Occitan e dins Ousitanio Vivo, foguèt una de las fondadoras de la Chambra d’Òc, associacion venguda una referéncia internacionala per la promocion de la lenga e de la cultura occitanas de las Valadas. I foguèt responsabla del sector de la lenga, de la cultura e de las relacions internacionalas, e coordenèt fòrça projèctes restacats a l’aplicacion de la lei italiana 482/1999 de proteccion de las minoritats lingüisticas istoricas.
Creatritz culturala infatigabla, foguèt a l’origina d’iniciativas fòrça conegudas, coma la campanha internacionala «Occitan lenga oficiala als Jòcs Olimpics de 2006» o encara «Occitània a pè», e participèt activament a las rets panoccitanas.
Probablament, son òbra mai coneguda foguèt lo Prèmi Ostana – Escrituras en Lenga Maire, que codirigissiá dempuèi sa creacion en 2008. Gràcias a son trabalh, Ostana (Val Pò) venguèt un luòc de rescontre unic entre escrivans, poètas e creators de lengas minorizadas dels cinc continents. Lo festenal es vengut fòrça mai qu’un prèmi literari mas sustot un espaci internacional de defensa de la diversitat lingüistica e culturala.
La desaparicion d’Ines Cavalcanti representa una pèrda immensa per l’occitanisme. Son engatjament, sa capacitat de crear de ligams entre pòbles e lengas e son accion incessanta en favor d’una Occitània dobèrta al Mond daissan una peada prigonda que marcarà encara de generacions.
A sa familha, als amics, a totes los companhs e companhas de la Chambra d’Òc e del prèmi Ostana e a totes los qu’an aimat de còr Ines Cavalcanti, Jornalet planh lo dòl, qu’es tanben lo dòl de tota la comunautat occitana.
Prèmi Ostana
Etat créé par les Blancs américains après l'abolition de l'esclavage, le Libéria aurait dû deveni Lire la suite
Le Libéria ,fondé par d'anciens esclaves noirs américains retournés vers la terre de leurs ancêtr Lire la suite
..."majò" n'existe que lorsqu'on a un autre "majò" en face de soi. Lire la suite
En effet, dire que j'aurais "conclu un pacte" avec toi est à la fois risible et révélateur de la Lire la suite
...Internet pour rédiger et publier des textes. Lire la suite
...moi aussi je peux dire qui tu es. Pas difficile. Lire la suite
Les textes de ce chanteur dominiquais sont stupéfiants de clarté et d'inspiration. Lire la suite
T'es vraiment de retour alors ? En plus pour t'auto-célébrer ! Lire la suite
Tu peux pas respirer sans Fondas alors ? Lire la suite
...commence comme une galéjade truffée d’humour macabre, très "noir" (sans colorisme, ha ha!), et Lire la suite