Fondadora de la Chambra d’Òc e arma del prèmi Ostana, es estada una de las figuras mai importantas de l’occitanisme contemporanèu.
La militanta e animatritz culturala Ines Cavalcanti, una de las figuras màgers de l’occitanisme de las Valadas, nos quitèt dins la nuèch de dijòus a divendres a 75 ans.
Nascuda a Elva (Val Maira) en 1951, foguèt una de las primièras femnas a engatjar sa vida entièrament al servici de la lenga e de la cultura occitanas. Occitanofòna de naissença, foguèt marcada tros ans 1970 per son rescontre amb Francés Fontan, que li transmetèt una vision panoccitana e internacionalista del fach occitan.
Après aver militat dins lo Movement Autonomista Occitan e dins Ousitanio Vivo, foguèt una de las fondadoras de la Chambra d’Òc, associacion venguda una referéncia internacionala per la promocion de la lenga e de la cultura occitanas de las Valadas. I foguèt responsabla del sector de la lenga, de la cultura e de las relacions internacionalas, e coordenèt fòrça projèctes restacats a l’aplicacion de la lei italiana 482/1999 de proteccion de las minoritats lingüisticas istoricas.
Creatritz culturala infatigabla, foguèt a l’origina d’iniciativas fòrça conegudas, coma la campanha internacionala «Occitan lenga oficiala als Jòcs Olimpics de 2006» o encara «Occitània a pè», e participèt activament a las rets panoccitanas.
Probablament, son òbra mai coneguda foguèt lo Prèmi Ostana – Escrituras en Lenga Maire, que codirigissiá dempuèi sa creacion en 2008. Gràcias a son trabalh, Ostana (Val Pò) venguèt un luòc de rescontre unic entre escrivans, poètas e creators de lengas minorizadas dels cinc continents. Lo festenal es vengut fòrça mai qu’un prèmi literari mas sustot un espaci internacional de defensa de la diversitat lingüistica e culturala.
La desaparicion d’Ines Cavalcanti representa una pèrda immensa per l’occitanisme. Son engatjament, sa capacitat de crear de ligams entre pòbles e lengas e son accion incessanta en favor d’una Occitània dobèrta al Mond daissan una peada prigonda que marcarà encara de generacions.
A sa familha, als amics, a totes los companhs e companhas de la Chambra d’Òc e del prèmi Ostana e a totes los qu’an aimat de còr Ines Cavalcanti, Jornalet planh lo dòl, qu’es tanben lo dòl de tota la comunautat occitana.
Prèmi Ostana
...castré tes ancêtres en Afrique, une fois que les Européens avaient charroyé ces derniers aux A Lire la suite
1° ) Pour une raison très simple :les ANCETRES DES ANTILLAIS sur lesquels le dénommé A..baba no Lire la suite
"Monde arabo-musulman", macaque et concentre-toi sur TES ANCETRES que les Européens ont charroyé Lire la suite
Dans ce film hollywoodien,dont l'action se passe vers 1855,un esclave noir est puni de castration Lire la suite
vous m'accusez de vous insulter, mais vos propos sont lunaires.
Lire la suite
...cache souvent de vraies saloperies. Lire la suite
...même dans les campagnes. Lire la suite
...le castré, espèce de bouffon ! Lire la suite
Telle que pratiquée longuement dans les pays arabo-musulmans ,elle tuait entre 75 % et 80 % des p Lire la suite